LEISHMANIOSI

La leishmaniosi canina és causada per un paràsit microscòpic anomenat leishmània que es transmet als gossos per la picada d'un petit insecte (semblant a un mosquit) anomenat flebòtom. El flebòtom requereix humitat ambiental alta però, a diferència dels mosquits, els quals es reprodueixen en aigües estancades, aquest ho fa en zones on s'acumulen fulles, branques, en coves o caus, etc.

Provoca símptomes molt diversos (que no solen aparèixer immediatament), afectant sobretot a la pell, el ronyó i les articulacions, i pot arribar a provocar la mort de l'animal. Un cop contret la malaltia el gos no podrà curar-se però, mitjançant un bon control veterinari i mantenint l'animal sota tractament, es pot aconseguir una bona qualitat de vida.


Es recomana una prova anual per descartar que l'animal hagi pogut infectar-se amb la leishmània i, en cas que així hagi estat, poder detectar precoçment l'animal malalt.

Com en qualsevol malaltia el més important és la prevenció, per la qual cosa és bàsic intentar evitar, en la mesura del possible, el contacte de l'animal amb els "mosquits". Les picades de flebòtoms es poden evitar adequadament seguint aquests passos: 


  • Mantenir el gos a l'interior, entre el vespre i l'alba, durant la temporada d'activitat dels flebòtoms.
  • Reduir els micro hàbitats favorables per als flebòtoms prop de la casa o en els llocs on el gos passi més temps.
  • Utilitza tractaments insecticides ambientals.
  • Utilitza insecticides tòpics amb acció provada enfront dels flebòtoms que piquen als gossos. 

Malauradament aquestes mesures no són infal·libles i no sempre podem evitar el contagi així que es poden realitzar, a més, altres mesures de prevenció que són: la vacuna (anomenada Canileish) o l'administració de Domperidona (denominada comercialment Leisguard). 

La vacuna s'administra a partir dels 6 mesos d'edat. Després de la primera vacuna es repeteix una vegada cada any.

El leisguard és un preparat en suspensió que s'administra un cop al dia durant 1 mes i que es repeteix 2 cops a l'any, preferentment al juny i octubre. 

Tots dos tractaments produeixen el mateix efecte: augmentar la resposta immunitària cel·lular enfront del paràsit, el que vol dir que preparen les defenses de l'animal perquè impedeixin el desenvolupament del paràsit.

Abans d'administrar qualsevol d'aquests productes és recomanable fer una prova sanguínia que asseguri que l'animal està realment lliure de la malaltia, ja que, en cas contrari, se li hauria administrar el tractament pertinent.

LEISHMANIOSI EN HUMANS

Les persones poden patir la leishmaniosi, encara que només la desenvolupen aquelles que estan immunodeprimides per malalties greus. Hi ha dues manifestacions de la malaltia: la cutània que provoca ulceracions a la zona de la picada del "mosquit" i que evoluciona bé sense tractament i la visceral, que afecta òrgans interns i que requereix tractament, que en el cas humà és molt eficaç.

El contagi de la malaltia és SEMPRE a través de la picada del mosquit, el que vol dir que no és possible la transmissió directa de persona a persona o d'animal a persona. Perquè hi hagi contagi el procés és el següent:

- El flebòtom pica a un gos amb leishmànies
- El flebòtom ha de passar un període d'aproximadament una setmana a l'interior del mosquit per tornar-infectant.
- El mateix flebòtom pica a una persona o gos i se la transmet.

Per tot això, el risc d'infectar-se no és més gran per tenir un gos malalt a casa: està relacionat amb viure en una zona geogràfica on existeixi la malaltia, tinguis gos o no. El més important llavors és preocupar-se de tractar a l'animal si està infectat i prevenir-lo de noves picades.